Ja és aquí l’inici de curs i la tornada a horaris laborals i escolars. Reemprendre les rutines habituals durant el curs és un procés de canvi que també repercuteix al nostre estat d’ànim.
Per als més petits pot implicar passar uns dies complicats per l’ansietat de separació. Passar més hores allunyats de l’entorn familiar serà una important novetat a assumir després d’un llarg període vacacional. Podem estar atents a observar reaccions més exagerades de ràbia o por com a símptoma d’afectació. En aquest cas, seria recomanable seguir algunes d’aquestes propostes pràctiques:
*Entrenar amb moments de separació en algunes situacions quotidianes abans del període d’inici de curs, d’aquesta manera resultarà més fàcil sentir-se còmode en situacions noves.
*Facilitar la relació amb nous amics durant les vacances o realitzar algunes activitats amb nens desconeguts de la seva edat per a que pugui assajar habilitats socials.
*Transmetre serenor als moments de comiat amb mostres d’afecte. Així será possible aprendre que els comiats, malgrat fer aflorar emocions de tristesa, poden ser tranquils.
*Oferir informació sobre quant temps trigraràs en tornar, què farà ell/a fins aleshores i com s’organitzarà la nova rutina pot afavorir la disminució progressiva de pors. Alhora permetrà anar construint una relació de confiança, ells comproven que es compleix el que estava previst i es senten més segurs.
*S’ha de tenir en compte que principalment a la primera infancia la noció del temps i la comprensió secuencial és diferent, fins i tot complicada per als més menuts. Serà important adaptar l’explicació a termes i referències que siguin fàcils de comprendre per a cada edat (abans de dinar, després de la migdiada…).
*Al moment de comiat és recomanable avisar que has de marxar en aquell moment i no allargar la situació de tensió emocional. Un gest afectuós i un missatge motivador seran la millor manera de facilitar que gaudeixi el seu següent pas.
*Transmetre una comunicació positiva vers l’escola, els companys i els docents l’animarà a iniciar una relació positiva i anar integrant totes les novetats amb més naturalitat. La motivació serà clau per al seu aprenentatge.
El rol de l’adult en aquest procés de canvi és principalment d’exercir de pont afectiu vers allò desconegut. Nosaltres podem acompanyar la creació d’aquests nous vincles i, un cop superada la por inicial, oferir l’espai adient per a què desenvolupi les noves relacions i activitats al seu gust, respectant el seu propi ritme.
En resum, durant aquest període d’adaptació, ajustar expectatives el més afins possibles a la realitat pròxima i considerar les emocions negatives com a naturals són factors clau que ajudaran en bona mesura a comprendre el que està passant. Serà una gran oportunitat per a transmetre idees i eines que li permitin viure-ho amb més tranquil·litat i aprendre noves estratègies per afrontar-ho algun dia d’un futur inmediat des de l’alegria.
Cristina Ramírez – Psicòloga Col.11230
